La família és per natura la institució on esdevenim ésser socials, on aprenem a estimar i estimar-nos i també on aprenem a acceptar les nostres limitacions. La família és esforç i dedicació es allà on resolem els primers conflictes, on aprenem a negociar els primers pactes, a assaborir les primeres victòries i també les primeres derrotes. És en definitiva la cèl·lula bàsica de la societat.
Tot això esta molt bé, i és així per naturalesa, però com en totes les institucions, cal dotar-la de recursos. Protegir la família és una inversió de futur amb èxit assegurat.
En l’estat espanyol no s’inverteix ni l’1% del PIB en família i la mitjana europea és del 2,2%.
Au va, senyors, que se n’ha fet de la igualtat entre dones i homes, cal ampliar el permís de paternitat a quatre setmanes. I les prestacions per atendre fills i persones dependents?, que no ho veieu que són insuficients!!!. Volem que qui cotitzi a la seguretat social percebi 1000€ l’any per fill de 0 a 3 anys i 600€ l’any per fill de 3 a18 anys. També ens cal una millora en la fiscalitat de les famílies com per exemple incrementar un 50% les deduccions del tram estatal de l’IRPF per fills a càrrec, reducció de l’IVA pels subministraments bàsics (aigua, llum, gas, telèfon).... i tantes altres coses que ja us anirem explicant.
Si no treballem i donem suport per conciliar la vida familar i laboral, el nostre “carriscle”, l’eix que vertebra el nostre futur, trontolla.
Com ens ho farem per a ser competitius i alhora que els nostres “angelets” es desenvolupin, amb tot allò que necessiten per al seu progrés personal i perquè puguin contribuir al benestar col·lectiu?
Doncs, se’ns acut que per començar haurien d’invertir més en família, i nosaltres serem allí per a fer propostes concretes, no sigui cas que no inverteixin per falta d’idees.
Uff! Ja marxo, la canalla plora i ....ja han trencat les ulleres de la padrina!!!!, quan siguin a dormir continuaré treballant i em plantejaré allò de buscar una cangur!!.
*carriscle= columna vertebral.
Tot això esta molt bé, i és així per naturalesa, però com en totes les institucions, cal dotar-la de recursos. Protegir la família és una inversió de futur amb èxit assegurat.
En l’estat espanyol no s’inverteix ni l’1% del PIB en família i la mitjana europea és del 2,2%.
Au va, senyors, que se n’ha fet de la igualtat entre dones i homes, cal ampliar el permís de paternitat a quatre setmanes. I les prestacions per atendre fills i persones dependents?, que no ho veieu que són insuficients!!!. Volem que qui cotitzi a la seguretat social percebi 1000€ l’any per fill de 0 a 3 anys i 600€ l’any per fill de 3 a18 anys. També ens cal una millora en la fiscalitat de les famílies com per exemple incrementar un 50% les deduccions del tram estatal de l’IRPF per fills a càrrec, reducció de l’IVA pels subministraments bàsics (aigua, llum, gas, telèfon).... i tantes altres coses que ja us anirem explicant.
Si no treballem i donem suport per conciliar la vida familar i laboral, el nostre “carriscle”, l’eix que vertebra el nostre futur, trontolla.
Com ens ho farem per a ser competitius i alhora que els nostres “angelets” es desenvolupin, amb tot allò que necessiten per al seu progrés personal i perquè puguin contribuir al benestar col·lectiu?
Doncs, se’ns acut que per començar haurien d’invertir més en família, i nosaltres serem allí per a fer propostes concretes, no sigui cas que no inverteixin per falta d’idees.
Uff! Ja marxo, la canalla plora i ....ja han trencat les ulleres de la padrina!!!!, quan siguin a dormir continuaré treballant i em plantejaré allò de buscar una cangur!!.
*carriscle= columna vertebral.
1 comentari:
Molt bon article, la Familia és l´eix vertebrador de la Societat del Benestar.
Publica un comentari a l'entrada