UN CATALÀ COM ELS D'ABANS....PREPARAT COM ELS D'ARA.

El proppassat dissabte dins el marc de les trobades del Pallars Sobirà, vaig poder assistir al sopar col·loqui que amb el títol de NOU PANORAMA POLÍTIC ESPANYOL , va tenir lloc a Rialp a càrrec de l’Oriol Pujol.

Un polític català, nacionalista, que com els Catalans d’abans, encara entona amb joia i orgull el fet de ser-ho, vaig estar encantada de veure’l defensar Catalunya de cor, però encara em va agradar més el fet que el seu cor anés fent equip amb un ric bagatge, un profund coneixement i una excel·lent preparació.

Us he de dir que vaig sortir profundament entusiasmada, perquè a més d’il·lustrar el panorama polític actual, tot repassant el perquè de cada esdeveniment d’una forma clara i entenedora, vaig assistir a un veritable cant a la pàtria Catalana.

Va quedar clar, que lluny dels titulars i les polítiques d’esquerres i dretes, el que veritablement existeix és un profund i creixent nacionalisme espanyol, fins aquí tot bé, si no fos que en aquest projecte nacionalista, la nostra raó de ser, CATALUNYA, suposa un destorb. Aleshores, més que mai em de fer respectar allò que hem estat i allò que som.

Voldria tenir les meves pròpies paraules per a explicar-vos aquest reconeixement a Catalunya però us vull transcriure les paraules que un dels nostres correus universals, en Pau Casals va dir en el seu discurs a les Nacions Unides ja en el 1971, en motiu de la inauguració de l’himne de les Nacions Unides.

I AM A CATALAN!

-Jo soc un català.
-Actualment Catalunya és una provincia d’Espanya.
-Però que va ser Catalunya?
-Catalunya va ser la nació més gran del món.
-Us diré perquè.
-Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra.
-Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides.
-Totes les autoritats de Catalunya, en el s.XI es van trobar a una ciutat francesa, que aleshores era Catalana, per parlar de PAU. Al segle XI.
-Pau en el mon i en contra de les guerres
-La inhumanitat de les guerres.
AIXÒ ERA CATALUNYA!
http://es.youtube.com/watch?v=gcbc-EA6O5s&mode=related&search

Nosaltres des del Pirineu volem que Catalunya torni a ser respectada, perquè s’ho mereix i la història no pot quedar muda, com tampoc podem quedar muts tots aquells catalans i catalanes que estimem Catalunya.

Per tant Catalans i Catalanes us encoratjo a no oblidar qui varem ser, qui som i sobretot qui volem continuar sent. Només depèn de tots i cadascú de nosaltres. NO PASARAN.

JA TENIM GOVERN.

Finalment tenim constituït el nou Govern d'Espanya, en segona volta. El senyor Zapatero no s'ha volgut lligar a ningú ni deure res a ningú, em sembla bé, però ja podrà funcionar el govern amb pactes puntuals? Suposo que ...., això espero per tal que tot vagi bé.

El nou govern compta malauradament per Catalunya amb la mateixa ministra de foment, Magdalena Álvarez. Ai deu meu, ens tocarà patir! Però la nota d'or i amb un Viva Espanya i un Viva el Rey, va ser la gran estimada Carmen Chacón. Bé, no tinc paraules per expressar el que vaig sentir personalment. Em sembla molt bé que les dones vagin ocupant carteres importants com pot ser la de foment o la de defensa, però segons quins llocs fan mal ...

Em sembla que, tristament, els dos ministres catalans seran molt centralistes, i Catalunya quedarà en segon terme, que es sense dubte la línia de govern del partit socialista, i el que molts catalans van voler en aquestes últimes eleccions. Crec que Catalunya fins fa poc havia estat un país fort i molt respectat per la resta dels països europeus. Poc a poc va caient en la riota de tots, com el tema de l'aigua, infraestructures o el desplegament de l'estatut. No tenim una Generalitat forta, sinó dependent d'un govern central.

Com be, saben les companyes del bloc, aquell cistell de cireres que reclamàvem, crec que si algú no posa fre es començaran a podrir.

COM TENIM LA SITUACIÓ DE LA SEQUERA?

Aquests dies, com molts sabeu, llegiu, veieu als mitjans de comunicació, el nostre secretari general Artur Mas, s’està reunint amb el President Montilla per poder solucionar el tema de l’aigua, buscant les millors solucions a curt termini, tot i que CiU aposta per solucions a llarg termini per acabar d’una vegada per totes amb la sequera que estem patint en aquests moments a Catalunya. Tot i així no s’acaba de traure l’aigua clara.

Una vegada més, CiU diu No al transvasament del Segre, ja que no és una solució traure la meitat d’aigua de la capçalera d’un riu, d’allà on neix el riu Segre, això és una bestiesa!! Però a més a més no ho diu només CiU, sinó que ho diuen molts experts, ho diu el territori, alguns dirigents del govern de Catalunya i fins i tot el govern espanyol diu que no és la solució adient.

Quines són les Solucions a curt termini que proposa CiU:

Aqüifers- Sí, sempre i quant no sigui de Reus i Tarragona , ja que aquests tindrien un procés de dessalinització molt dur.

Vaixells- Encara que no sigui del tot acceptable, CiU donaria suport al projecte.

Fígols- Endavant amb les mines de carbó, sempre hi quant no sigui un perjudici pel territori i sigui factible.

Interconnexió de xarxes- sempre l’hem defensat però amb un consens del territori.

Tot menys els transvasament del SEGRE.

Tot i així CiU continua pensant que ja que s’ha de fer un pas endavant per evitar la sequera de Catalunya, hem de pensar amb el futur, hem de mirar més enllà i trobar solucions de llarg termini:

Roine- és el que porta defensant fa molts anys CiU, s’ha de treure l’aigua d’allà on n'hi ha, el projecte de trare aigua del Roine és factible i bo.

Dessalinització- cap problema, CiU hi està a favor, però no és una solució sempre, ja que té un cost de funcionament energètic elevat i tampoc ens podem permetre aquest desgast d’energia ja que a Catalunya l’energia també és un bé escàs. Seria possible sense abandonar el plantejament a llarg termini.

Artur Mas demana a José Montilla concretar un acord en el marc de la propera cimera prevista durant els propers dies, que permeti després, anar a Madrid “com a catalans" i conjuntament defensar el pacte contra la sequera que es pugui assolir

Tot amb un acord de condicions:

1. El govern tingui una sola veu.

2. Solucions positives i d’interès per a tothom.

3.Consens amb el territori

4. Vocació per tancar el tema definitivament i pugui ser positiu per Catalunya.

Esperem que finalment s'acabin fent les coses bé, pensant amb la gent, el territori i amb el País.

ADÉU !

AL QUIQUE I AL JUST, DOS BONS ANEUENCS AMANTS DE LA MUNTANYA
AVUI NOIS, EL TÉSSOL S’ALÇA, ALTIU I DISCRET DE LLUNY VIGILA ESTERRI DE DOL.
LA MUNTANYA ESTIMADA, GELOSA COM ESTAVA DE LA VOSTRA LLIBERTAT VA VOLER ENGOLIR-VOS PER FER-VOS SEUS.
AVUI LA MUNTANYA TRAIDORA PLORA AMB NOSALTRES PERQUE S’ADONA QUE MAI MÉS NO SOLCAREU ELS SEUS LLOMS. ENS HA VIST REPTANT-LA AMB LA MIRADA, DEIXANT-LI CLAR QUE CAP ESLLAVISADA PER GRAN QUE SIGUI NO POT ESBORRAR EL VOSTRE CAMÍ AMB NOSALTRES.
PLORA MUNTANYA MALEÏDA, PLORA!!! QUE HAS PERDUT DOS BONS AMANTS PER VOLER-LOS NOMÉS TEUS.

JUST I QUIQUE HEU MARXAT FENT ALLÒ QUE ESTIMÀVEU, US RECORDARE SEMPRE LLIURES TREPITJANT EL TERRITORI.

ADÉU!

MAYTE RIVERO I SEGALÀS
ESTERRI D’ÀNEU 5 D’ABRIL DE 2008

TRANSPARENT COM L'AIGUA

Ens sentim vexats quan alguns s’omplen la boca amb la paraula SOLIDARITAT i la utilitzen per a reclamar les suposades obligacions d’uns cap a uns altres, però s’obliden de la relació de reciprocitat i fraternitat, de mutu suport de diàleg i enteniment, de participació i voluntat.

Un és solidari si així o decideix, però quan en favor de la solidaritat s’imposa, sense informació, sense diàleg, sense poder expressar el dret a decidir quan un vol i pot esser solidari, aleshores és quan un esdevé un pur i dur vassall.

Senyors, fa temps, que no ens considerem vassalls de ningú, malgrat tot encara sembla que existeixen formes de dependència o vassallatges polítics que fan que ens costi entendre que d’una noticia de diari a l’altra només hagin passat hores o dies. Que se n’ha fet d’allò que al pirineu en diem gent “colada”, gent humil, treballadora, més o menys preparada, però se’ns dubte gent que defensa amb el cor i el cap allò en el que creu i pel que tira endavant. Gent que s’equivoca i és capaç d’explicar el seu error, gent que rectifica però malgrat això no perd coherència, gent amb memòria, consciència i per damunt de tot DIGNITAT.

És definitivament pitjor aquell que amaga que aquell que no agrada, aquell que menteix que aquell que erra, aquell que no es creu el que diu que aquell que no diu tot el que creu...aquell que vol convèncer i no està convençut.
Això és se’ns dubte el que passa ara amb l’aigua, si us plau, no poden jugar a fer TATU!, amb un bé tant preuat, no es pot vestir un sant i desvestir-ne un altre, Senyor Baltasar tots els sants han de ser de la seva devoció, malgrat el seu declarat agnosticisme.
Senyor LLena i Senyor Ausàs, pirineu a sis mans ens felicitàvem de tenir dos Consellers pirinencs, permeteu que us demanem que quan esteu convençuts mireu de convèncer el Territori de la necessitat, pel bé del territori, s’entén, d’haver canviat el discurs uns 180ºc, aquests revolts no els entenem aquí al Pirineu i com bé sabeu de revolts i revolts en som els leaders.

Sr. Montilla on és?. Que hi és?. Ara a qui hem de donar la culpa a CIU, ja se’ns comença a exhaurir aquesta via.... a Madrid.... i ara!!!. No és clar no hi havia caigut ara la culpa la tenim els Lleidatans que som insolidaris.
Sr. Montilla al Comte Hug Roger III de Pallars, li van robar el comptat mentre, fent honor al seu vassallatge defensava els interessos de Catalunya.
Ara, Sr. Montilla, ja no estem sotmesos a cap vassallatge, només rendeixen servitud aquells que no són capaços d’exercir el coratge personal, per tant vull recordar-li que ara ja estem preparats per vetllar pel bé de Catalunya, sense deixar-nos prendre allò que pensem que no toca.

L’aigua al pirineu flueix transparent i lliure com transparents i lliures podem ser motls pirinencs que encara creiem en mítics personatges que existiren únicament per a defensar les seves idees, sense esperar cap altra cosa que la satisfacció personal de fer allò que es pensava millor per a tots i el territori.

Volem com els primers que ni a Barcelona ni enlloc tinguin problemes d'aigua i ajudarem com sempre ho hem fet, però si podem i perque volem.

UN DIUMENGE RODÓ!

Avui tinc ganes de fer un post més informal, sempre parlem de propostes de com hem de treballar pel Pirineu i quines són les problemàtiques i millores que necessitem , però és important parlar de les persones amb qui treballes aquests temes, el grup de gent que fan que aprenguis, comentis i pugis trobar solucions o puguis discutir les millores que necessiten les nostres valls.

I el post d’avui va per aquí, us explicaré una mica com va ser un diumenge de lleure però alhora de bon ambient , de treball i de nous coneixements.

Aquest diumenge, va ser intens , ben aprofitat , acompanyat de bons amics, bons àpats, activitat, coneguts i encara que el dia no fos esplèndid , només la companyia feia que fos un diumenge rodó!

De bon matí, tot i amb el canvi d’hora vam ser força matiners.

Amb l'Albert i la Sara vam fer cap Alinyà per a participar en la convocatòria de Catalunya Radio i la Fundació Territori i Paissatge de Caixa Catalunya per a la plantada simultània de 35.00 arbres. Desprès d’un bon esmorzar , varem agafar forces per plantar els nostres pins, uns pins que esperem que pugui créixer, o si més no , estem tranquils de deixar-los en aquells paratges, ja que és un lloc fantàstic amb unes vistes per quedar captivat una bona estona. Des de l’hermita de Santa Pelaia pots observar una part important de la natura i el territori que podem lluir de la nostra comarca de l’Alt Urgell. Quines vistes!

Va arribar el moment d’anar tirant a Esterri d'Àneu, Pirineu a sis mans, celebràvem un dinar a casa de la Mayte Rivero,érem una colla, les 6 mans acompanyades de la resta de mans que ens varen ajudar durant la campanya, la Sara , l’Albert , el Josep Mª i les parelles que van estar al nostre costat en tots moments i que també és van deixar la pell per allò que estimem , el Pirineu. La veritat és que som un equip que em fet molta pinya i això fa que és pugui treballar més agust, amb ganes i surti una feina ben feta . I bé , que millor que celebrar-ho de la millor manera , la que la gent del Pirineu ens agrada tant... un bon tiberi!!
Això no s’acabarà aquí, continuarem la ruta per la resta de les comarques del Pirineu, ja que quant et quedes amb un bon gust de boca, vols tornar-ho a repetir i així ho farem! Tot plegat apart de poder gaudir d’un bon dinar i de la companyia, també és bo per conèixer d’aprop les diferents comarques que ens envolten .

Pirineu a sis mans, a acabat la campanya i les eleccions generals, però esteu segurs que aquí no acaba el nostre camí , continuem tenint coses a fer per les nostres comarques i ja que varem agafar el compromís de treballar per el que estimem , no és només una feina d’unes eleccions, sinó que és una feina del dia a dia.

Així que continuarem fent equip , fent territori , fent país!

Fins aviat!

ENS MANIFESTEM PER L'AIGUA

Donades que les poques pluges i l'última nevada potser no arreglaran gaire la situació de sequera, Pirineu a sis mans, vist el manifest presentat pels presidents comarcals de Convergència i Unió de totes les comarques de la conca del riu Segre i dels seus afluents, i que us adjuntem, també hi volem donar suport. Pensem que si bé l’aigua és de tots, s’ha de respectar el traçat propi dels nostres rius. A veure si per fer un transvasament ens quedarem TOTS sense aigua?

Des de Pirineuasismans volem que la Generalitat doni la cara explicant la veritat i que es defensin els DRETS de tots els ciutadans i no, només els d’una part del país.

MANIFEST

Els presidents comarcals de Convergència i Unió de totes les comarques de la conca del riu Segre i dels seus afluents, avui dia mundial de l'aigua, promovem aquest manifest mitjançant el qual pretenem aglutinar tot el territori davant les recents afirmacions realitzades pel govern de la Generalitat de Catalunya que confirmen actuacions de trasvassament d'aigües del riu Segre cap a la conca del Llobregat.

Per això, manifestem:

1. Tal i com defineix l'Assemblea General de les nacions unides considerem l'aigua un bé d'interès general i un recurs a protegir. L'aigua no és propietat de ningú i tothom hi ha de tenir dret.

2. Tenint en compte aquesta premisa, les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, i les Terres de Ponent ens sentim solidaris amb la resta de territori de Catalunya. Ara bé, no pagarem la falta de previsió del Govern, que provoca ara la necessitat de plantejar solucions d'emergència que evidencien un alt grau d'improvització, ignorant les conseqüències negatives a tot el curs del riu Segre.

3. No permetrem cap tipus de trasvassament a la capçalera d'un riu, sabent que aquest fet maximitza el seu impacte negatiu, donat que se'n veuen afectats tots els usuaris riu avall. La detracció d'aigua a la capçalera del riu Segre per conduir-la a la conca del Llobregat impedirà qualsevol regulació del capdal utilitzable en tots els aprofitaments existents de tot el curs del riu Segre.

4. La situació actual de la conca del Riu Segre és també molt diferent de la que era fa uns anys. Les reserves hidríques són molt menors i no existeixen ni sobrants ni excedents d'aigua. Un transvassament suposarà un greuge des d'un punt de vista ecològic, agrícola, turístic, econòmic i sobretot social.

5. Manifestem la nostra preocupació per les formes utilitzades pel Govern del nostre país, en aquest assumpte, primer ocultant i negant aquesta informació i després, realitzant actuacions en terrenys privats del municipi de Prats i Samsor (Cerdanya) sense el permís dels propietaris ni el coneixement de l'Ajuntament.

6. Considerem del tot inexcusable que el posicionament públic del Govern i dels partits que li donen suport, sigui totalment contrari als trasvassaments, però en canvi n'estiguin gestant un a esquenes del territori i amb total opacitat. Denunciem l'engany polític que suposa aquest fet.

7. Des de la nostra responsabilitat com a força política amb una forta implantació territorial a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran i les Terres de Ponent, ens comprometem a treballar per bastir el màxim nombre de complicitats amb la resta de forces polítiques i socials del territori per fer front a aquesta injusta situació de greuje cap als ciutadans de les nostres comarques.



Conca del Segre, a 20 de març de 2008