LA RIQUESA DEL CATALÀ

Ja sé que fa molt temps que no hem escrit res, però fa temps vaig rebre un correu amb el següent text, el qual vull compartir amb vosaltres.


Estudi gramatical sobre l’ expressió “collons”.

Veieu que ric és el vocabulari català.

COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!);
i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons! ),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por ( acollonit),
"DES" significa riure ( descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

"DE" significa quantitat ( feia un fred de collons)
o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor ( és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:

la MIDA (els té ben grossos ),
la POSICIÓ (els té ben posats).

Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja! ).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants,

ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:

Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos:

SOU COLLONUTS!.

QUÈ CAL FER?......CAL CANVIAR EL PASTOR!!

Ara fa ja gairebé un anyque no escric res en aquest blog, la veritat és que les idees s'amunteguen cada dia en el meu cap però no trobo la manera de vehicular el sentiment que produeixen en mi.

No m'he rendit, això mai, però he hagut de prendre el meu temps per mirar-me les coses amb molta calma i de no massa a prop, per no caure en la desesperació o el desànim en el que està inmers el nostre país.

Que passa? En aquest país ja no s'opina i es decideix en funció del fets, sinó en funció del debat que aquests puguin produïr. No es dirigeix cap a un objectiu, es dirigeix cap a enlloc en funció dels objectius que toquin cada dia. En definitiva interesen més els resultats que tot allò que es pugui perdre pel camí, encara que això que es perdi sigui l'essència mateixa del nostre país.

Què volem?. Volem viure bé, en això estem d'acord!, volem feina, educació, sanitat.....i tot això o volem a partir del que ja haviem aconseguin en endavant, no volem tirar enrera. El preu per arribar on estem a sentir-nos catalans, sense reserves ni complexos, ja el van pagar amb escreix les generacions que ens van precedir.

A canvi de què?. Anem definitivament enrera, ens estan espanyolitzant a canvi de res. Si tenim el mateix que tenen els venuts, com és que a nosaltres ningú no ens paga?

Què tenim?. Polítics mediòcres, sectaris, carregats de complexos d'inferioritat i en el millor dels casos resentits, que en lloc d'elevar l'ànim i el nivell general, encara ens fan sentir més desorientats i avergonyits. La gent cada dia passa un autotest per saber si pertany a allò que volen continuar anomenant dretes i esquerres (cal triar) i s'oblida d'exercir allò que no li cal triar: Catalunya.

Què és Catalunya?. Una bona zona de pastura amb un bon bestiar i un mal pastor, un pastor que només compta amb el ramat més gran i el que té més a la vora.

Com acaba la història?. El ramat escampat sense vigilar, el pastor fent la becaina i el llop disfrutant d'allò més cruspint-se el bestiar!

SI NO CANVIEM EL PASTOR ENS FOTREM DE FAM!!!

Ara marxo a pencar! que cada dia em costa més arribar a final de mes!!!!

ARA FA GAIREBÉ UN ANY

TREN CHU, CHU!!!!!!!

Que passa amb el tren de la Pobla?

Resulta que tenim un tren Pobla de Segur -lleida. (“velocidad crucero”)
No té enllaç amb l’AVE .Quan arriba a Pobla tampoc hi ha enllaç per anar més amunt.
En la darrera edició de la Fira internacional de turisme de Madrid FITUR, des de la Diputació es declarava que la finalitat d’aquest tren era purament de “tren turístic”.


Ara fa un dies, i coincidint amb la visita de l’Artur Mas a la Comarca, el President de la Diputació de Lleida va fer una reunió amb alcaldes de la comarca i d’aquesta reunió surt el titular que hi ha la voluntat de fer arribar el tren de la pobla a la Seu d’Urgell i Andorra.

Com lliguen tot això, m’agradaria que algú exposés el projecte i la operativa d’aquest tren, amb inversions i aportacions al territori.

Gent del Pirineu, realment penseu que el tren pobla Andorra es prioritari, que passa amb l’eix pirinenc!!!!

Que algú es preocupi de saber que en pensem la gent del territori. El Pirineu es gran i no entén més colors que els de la Natura.

Apa bon viatge, agafeu secallona i formatge de tupí....que en teniu per una bona estona!!!

BON FEELING!!!

El proppassat dijous 12 de febrer, el Pallars Sobirà va rebre la visita de l’Artur Mas que va recorre diferents punts de la comarca malgrat les grans nevades i les dificultats i/o incomoditats que aquestes ens van comportar durant un parell o tres de dies.

L’Artur Mas, va donar la cara en el territori, i ho va fer d’una manera propera, no pas fent discursos d’eterna campanya, als que altres ens tenen desgraciadament acostumats, va escoltar i parlar amb la gent, va parlar de propostes i feina, va transmetre’ns que viu en el mateix món i en el mateix moment que tots nosaltres: li preocupa la crisi, la econòmica però també la social i la d’idees.
En el decurs de la visita va tenir ocasió de canviar impressions amb diferents sectors de la comarca molt afectats per la crisi, com el de la construcció i el turisme als que va transmetre que calia dur a terme tota una sèrie d’actuacions decidides i valentes que es troben a faltar en l’actual gestió de la crisi que el govern està duent a terme.
Respecte de la trobada amb el sector ramader, l’Artur Mas va concloure que l’actual govern del tripartit lluny d’ajudar el sector li posa traves i fa que el sector es senti cada cop més lluny de l’administració.
La visita del dijous va acabar amb una trobada dels militants i simpatitzants de CIU a la comarca, la sala era plena, l’ambient relaxat i distès i sorprenentment hi havia moltes cares noves i molta gent jove.

Tinc la impressió que hi ha moltes coses del món de la política que costen d’explicar a la gent del carrer, no tot es tan fàcil com allò que és legal o no, però a la fi les coses son com son, per molt que es vulguin vestir d’altra cosa, i afortunadament tots estem preparats per “destriar el grà de la palla” i saber allò que més ens convé per tirar endavant.

El divendres l’Artur continuava el seu viatge cap a terres d’Aran, tenia previst de creuar pel port de la Bonaigua, que era tancat, com sembla habitual aquest hivern (Aquest darrer cap de setmana que tothom coincideix amb qualificar del millor de la temporada d’esquí, no només hem tingut el port tancat, el dissabte no es podia ni tan sols accedir a la peülla, això fa molt de mal a la Vall d’Àneu on bona part de l’activitat econòmica en depèn.).

Us deia que l’Artur anava cap a l’Aran, però malgrat els horaris atapeïts, el tancament del port (ja sabeu! Va ves i dona la volta!!!) i les inclemències del temps, va tenir la deferència de continuar fent ruta i arribar fins a Esterri d’Àneu. Varem recorre els carrer gelats del casc antic i varem visitar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i va parlar amb la gent del territori. Un autèntic plaer!!!. Gràcies senyor Mas des del territori l’encoratgem a continuar treballant per nosaltres i esperem que en breu puguem tenir-lo de President.

Visca el pirineu!

NO IMPORTA QUI PENSI....PERÒ QUE PENSI ALGÚ!!!!!!

El grup de CIU del Consell comarcal del pallars sobirà està integrat per consellers que tot just comencem el nostre camí en la política. Molts de nosaltres, per vocació de servei públic, altres per fervorós convenciment i tots pel Pallars Sobirà, això no és pas altruista, sabem que si la nostra comarca millora, millorem tots, en qualitat de vida i en l’esdevenidor que podem oferir a les noves generacions de pallaresos i pallareses.

En aquests moments més que parlar de millorar hem de parlar d’anar bé.

No anem bé!, això no és critica política això és la constatació d’un fet, un fet que patim vivim i coneixem gairebé tots els pallaresos.

L’escenari mundial és incert, Espanya “no va bien” i de Catalunya que voleu que us en digui?, analitzeu vosaltres mateixos, no vull caure en la fàcil i d’altra banda temptadora pràctica de posar nom al que passa, dono per fet que els catalans i catalanes estem preparats per discernir el que ens agrada o no. Només volem viure i treballar tranquils, avui això gairebé es un luxe.

Particularment, us puc parlar d’allò que conec, tinc la bona costum de no opinar d’oïda, ni analitzar els continguts en funció de qui signa, parlo de la gent, dels problemes reals, d’aquelles dificultats que tenim dia a dia per tirar endavant, parlo de feina i de responsabilitat, parlo de problemes i solucions, parlo de xiulets i aplaudiments, parlo de la capacitat de buscar el interès general per sobre del personal, en definitiva parlo de ser valents.

Com podem fer-ho el grup de CIU que no formem part de l’equip de govern?, només se’ns acut una manera, fer sentir la veu de les nostres propostes i elevar-les al conjunt del Consell Comarcal per entre tots mirar d’enriquir-les i tirar-les endavant.
Això senyors i senyores és el que fem, lluny de fer estelles de l’arbre tombat, volem que s’aixequi vigorós i ens doni l’aixopluc que ens prometia. No es un joc, ens hi va el futur.

Com pot l’equip de govern aprofitar les nostres ganes de treballar per la comarca i d’ajudar en la bona consecució de projectes? A banda de desenvolupar el programa de govern fruit del pacte, que nosaltres encara no coneixem.... se m’acut que estaria bé que escoltessin i ...perquè no, que discrepessin, seria fantàstic que argumentessin i fins i tot acceptessin les bones propostes i, en cas contrari, que presentessin contrapropostes......

Lluny d’això, el nostre President ens acusa de tenir idees, no parla pas del seu contingut, només de la seva procedència. Te por que algú s’assabenti que no han estat idees seves, però perquè pateix senyor President?, de ben segur vosté en deu de tenir moltes més ,és el cap de govern de la nostra comarca i disposa de tota la informació i recursos per inspirar-se!!!.
No ens critiqui per tenir idees, això no ha de fer-ho, expliqui’ns les seves, ja sap que ens té a la seva disposició. Te la paella pel mànec!!! Però vigili senyor president no fos que se’ns cremi el dinar! No estan les coses per jugar amb el menjar.

No volem fotos, ni aclamacions populars ni tan sols copets a l’esquena, en tenim prou amb saber que fem feina per la comarca. Finalment un prec senyor Mitjana:

UTILITZI EL PASSAT COM A TRAMPOLÍ I NO COM A SOFÀ!!!!.

L’autocrítica no és pas un signe de debilitat sinó una demostració d’intel·ligència!.

Mayte Rivero i Segalàs,
Portaveu de CIU al Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Esterri d’Àneu, febrer de 2009

EL NOSTRE DESITG PER A TOTS

QUE TINGUEU TOTS UNES BONES FESTES!

QUE PUGUEU ACOMPLIR ELS VOSTRES PROPÒSITS...

QUE LA VIDA US DONI UNES BONES CARTES.... I QUE LES JUGUEU....BÉ

QUE ENS ENVOLTIN AQUELLS A QUI ESTIMEM...

QUE PUGUEU MIRAR ENRERA SENSE OBLIDAR-VOS DE TIRAR ENDAVANT...

QUE CADASCÚ TROBI LA PAU A LA SEVA MANERA ....

RECORDEU VIVIU CADA MOMENT , CADA MOMENT ÉS ÚNIC I IRRECUPERABLE!!

A GAUDIR ..... QUE LA VIDA ES CURTA I MOLTS COPS DIFÍCIL PERÒ MERAVELLOSA.

PAPILOMA, SEXE AND MONEY!!!

Sóc una d’aquelles mares informades, tant informades,que de vegades crec que tenim una càrrega sobreafegida a la que ja comporta el sol fet de ser mare en exercici. Un altre dia,us parlaré de com aquest nostre mon boig ens ho posa de difícil a les mares en exercici i treballadores, però, malgrat ser al mateix rebost, això son figues d’un altre paner. Us deia que com a mare informada que he de ser, he estat llegint a ran del tant recentment famós virus del papiloma humà.

Realment esgarrifa pensar que alguns tipus d’aquet virus són els causants del càncer de coll d’úter i que alhora aquest càncer és la segona causa de mort en les dones de 15 a 44 anys. Es fort!.

Aquest càncer sembla ser que no és hereditari, sempre el causa el virus del papiloma humà mitjançant contacte genital, exactament això: contacte genital, la qual cosa vol dir que no cal que la relació sexual sigui completa per poder resultat infectat. Aprofito per a fer una crida a les pirinenques i als pirinencs: Nois, noies (A Catalunya hauria de dir nenes i nens) ja ho sabeu, poca broma, feu servir el preservatiu o el condó, digueu-li com vulgueu però feu-lo anar, ja sabeu que som poquets i ens necessitem tots.

A Catalunya aquesta vacuna es posarà de forma gratuïta, fins aquí cap problema en un principi semblava que a les nenes de 11-12 anys, ara ja s'ha concretat que només a les nenes que aquest any tinguin la sort de fer sisè de primària. Aquelles nenes de 11 i 12 anys que ja facin ESO, ja han vegut oli i els toca pagar per tenir dret a la prevenció. Això no respòn a criteris d'efectivitat de la vacuna (sempre que no s'hagin iniciat relacions sexuals podria tenir efecte fins als 25 anys), creiem que respon a la mala gestió econòmica de Catalunya, es vacunaran nenes de 11 a 12 anys i no a totes, ja que també han aprofitat per cirbar per edat i curs.

En definitiva PAGANT SANT PERE CANTA I CANTA EN CATALÀ, ja que a altres comunitats autònomes, com Madrid, Galícia, Balears, Asturies, Comunitat Valenciana, Extremadura..., vacunen totes les nenes de 14 anys.

A tot això, jo pirinenca, pallaresa com sóc, i amb una filla de 11 anys que fa primer d’ESO, començo a compilar la informació que tinc, més la situació especialment poc afavorida en temes de sanitat que visc dia a dia i...vaig i......m’emprenyo!!!

Esclar que estic emprenyada, que m’estan dient?, ja entenc que la majoria de nenes abans dels 25 ja han tingut relacions sexuals, però d’aquí a que les nenes de primer d’ESO , amb 11 anys tinguin necessàriament que abandonar-se a la seva bona sort... .

Sembla que en les nenes Catalanes cada cop s’escurça més l’edat d’inici en, el fantàstic, però cada cop més insegur món del sexe (voldria saber que ens ha costat aquest estudi).

Altre cop s’han passat unes quantes estacions, i com que parlem d’allò que durant molt temps en varem dir “parts baixes” estem parlant, perquè no hi posen “Collons” i ens ho expliquen en termes econòmics?.

VULL QUE EM DIGUIN: -Miri no ni ha per tothom, em pensat que com es tracta de la salut de la seva filla i com que vostè treballa de dilluns a dilluns , a més a més tenim la garantia que éssent del Pirineu ja deu estar feta a la pena, ja s’ho farà venir bé, encara que estigui molt emprenyada, per vacunar-la, no fos cas, ja ho sap la Salut lo primer!!!. Mentre no pateixi que nosaltres anirem passant dietes i “tunejant” cotxes.

VULL QUE EM DIGUIN LA VERITAT!

APA DONCS, SI FEU SISÈ POSEU EL CUL QUE VE VACUNA!!!

LA RESTA POSEU EL CUL I BUIDEU LES BUTXAQUES. JA SABEU QUE DEMANAR ALS REIS: PREVENCIÓ. JA QUE EN AQUEST PAÍS D'OPORTUNITATS I SOLIDARITAT NO US TOCA PER NO HAVER REPETIT DE CURS.

PIRINEU A SIS MANS SE'N VA DE FIRA

Hola amics i amigues,

Dissabte vam tornar a guanyar al port del cantó, que forma part d'un d'aquests punts negres del reivindicat eix pirinenc, per anar a veure als companys de la Seu d'Urgell que festejaven la fira de Sant Ermengol.

No cal dir que vàrem tenir una bona acollida, fins i tot una guia personalitzada (Ep! Sara), vàrem fer tastets de bons formatges i malgrat l'economia està fotudeta, vam comprar embotits d'estamariu i formatges d'aquells que treuen el fred. Tot plegat una bona estona i el rebost ple. Que més es pot demanar!!!!!!!!!

Per cert, va ploure, però a mi, em va anar de conya, vaig estrenar un paraigües d'allò més glamurós. Bé, conya a part, vull dir que si s'està bé ja poden ploure pedres de canto........, ja,ja,ja

Més tard va arribar el gran moment, el sopar al Castell. Un homenatge als sentits, el lloc inmillorable, la companyia exquisita, els gustos excepcionals ............

Apa, tips i contents cap a casa!

Tornarem....

Gràcies.

AVUI PARLEM DE DIÀLEG

Hem decidit nominar la millor frase per al foment d'un diàleg democràtic, lliure i sobre tot intel.ligient i educat.

Nominada: Sra. Magdalena Álvarez (Maleni pels amics)

la frase:
"ESTO NO ME LO DIRA USTED EN LA CALLE!"




Així ens agrada, visca el nivell!!!

TEMPS DE VAQUES MAGRES I DE TOROS BRAUS.

Per fí el senyor Montilla ens ha dit que no anem bé!. Diu que es el moment que les famílies ens ajudem!!!

Sr. Montilla, gràcies però que no anem bé ja fa temps que ho veiem, ho sentim i ho notem. Que les families ens hem d'ajudar, és un bé cultural i tradicional que a Catalunya fa molt de temps que es practica. No en va, els catalans vàrem ser punt de mira en altres moments. Això ho vàrem aconseguir fent feina generació rera generació, amb el suport de la família i amb un model de societat que estava basat en l'esforç.

Ja fa molt temps que treballem i ens ajudem per tirar endavant, per a molts, ara toca que aquest esforç que s'ha fet es reconegui. Senyor Montilla, qui ens ha d'ajudar és el govern i ens ha d'ajudar, no donant-nos sermons sinó aconseguint el finançament just per al nostre país que no és gratuït, és el fruit de l'esforç de molt i molt catalans i catalanes.

Per la familia no pateixi, farem front a la crisi de la millor manera que sabem, amb poc soroll i molta feina.

Si us plau facin el mateix!

Com a president de la Generalitat no hauria de permetre que personatges com Alfonso Guerra, públicament posi en el mateix llindà joves catalans que demanen el dret a decidir d'una manera pacífica amb els feixistes que van acabar amb la segona república. Que no ho ha sentit!, Ja n'hi ha prou!. En quin país vivim! .Qui ens representa hauria de dir alguna cosa respecte d'aquestes vexacions!

Apa Salut i feina!

Que cadascú se la campi com pugui!

Bona crisi Sr. Montilla.

AU VA QUE TENIM FEINA!

VOLEM UN BON FINANÇAMENT. I PROU!!
QUE NO ENS EXPLIQUIN HISTÒRIES DE BONS I DOLENTS!
QUE LA CULPA ÉS NEGRA I EL DEUTE GRAN!!!

NO PENSIN EN LA P DE POR AL PP, NI LA P DE PARTIT POLÍTIC.

PENSIN SI US PLAU EN LA P DE PAÍS

PER CATALUNYA!!!

NOMÉS ELS LLIURES DIUEN LA VERITAT.

Hola companys,

He estat absent un quants mesos, ja sabeu que aquells que ens guanyem la vida amb el turisme a l'estiu tenim MOLTA FEINA, això no vol pas dir que aquests estiu hagi estat BO, AL CONTRARI, bona part de la jornada laboral l'hem dedicat a possar-hi imaginació per millorar i ampliar la nostra oferta, pensant que hores d'ara és la única cosa que podem fer-hi a nivell particular per mirar de superar aquesta davallada.

He de confesar que el dia 26 d'agost, en vista del que estem vivim arreu del territori, però especialment a les zones de muntanya, em vaig sentir realment irritada en llegir un article al diari Segre on segons font de l'oficina de turisme comarcal, gestionada pel patronat de turisme del consell comarcal del pallars sobirà, s'atrevien, gosaven indicar que el turime a la comarca havia augmentat durant la primera quinzena en un 25%.

Qualsevol persona que hagi estat a les nostres contrades, ja no dic els que hi vivim, ha pogut comporvar que això no es cert.

Sembla que el nostre govern, també a nivell local viu en el "mon de maitant", potser perque molts dels seus membres es guanyen la vida millor ara que mai? Però que no oblidin que a aquestes alçades, la gent ja no traguem diari, la política de titulars, ja no val. Que no us venguin submarins grocs!!!

Animada per aquesta bestiesa d'article, aprofito per a fer una correcció a la noticia del Segre de 3 de setembre. a l'article EL SOBIRÀ CONTRACTA DOS ASSESSORES AMB EL SOU DEL VICEPRESIDENT D'ICV.

En aquest article diu que el grup de CIU va qüestionar la preparació de les Sres. Arias i Cuj. Cosa totalment incerta. En primer lloc perquè encara no hem pogut treballar amb les tècniques en qüestió que només incorporar-se van agafar un permís sense sou l'una i una baixa l'altra, i en segon lloc perquè el que el nostre grup va qüestionar, no va ser la valua de les assessores, sinó el sistema d'organització del consell comarcal.

COM REPARTIM EL PASTIS!

Un te la impressió, segurament per casualitats que succeeixen, que lluny de lluitar per tirar endavant una comarca que necessita tot i a tots els que hi som, estem jugant a repartir-nos el pastis, casualitats com que les tres persones contractades en darrer lloc al consell formin part de llistes del tripartit (pactes), que la gestoria del consell comarcal del Pallars sobirà també hagi estat canviada, responent només a motius econòmics, però també amb un altra disortada casualitat que si bé no pertany a cap membre de cap llista, la seva propietària és esposa d'un d'ells.

No voldria malpensar , pero senyors, recordin no només cal ser legal, quan els sous els paguem entre tots, cal ser legal, imparcial, no sectari.... i a més......cal semblar-ho.

Senyors periodistes, la independència i la llibertat son sempre la clau de l'èxit. Molta Sort!!!!

SIGUEU LLIURES, ESPONTANIS I SINCERS, DE SEGUR DORMIREU MILLOR I AMB UNA MICA DE SORT SEREU MOLT FELIÇOS.

FORÇA PIRINEU DE GENT PREPARADA !!!QUE ENCARA QUE NO TENIM TDT JA FA TEMPS QUE SABEM QUE NO TOT EL QUE SURT A LA TELE ÉS VERITAT, NI EL QUE SURT ALS DIARIS TAMPOC.

UN CATALÀ COM ELS D'ABANS....PREPARAT COM ELS D'ARA.

El proppassat dissabte dins el marc de les trobades del Pallars Sobirà, vaig poder assistir al sopar col·loqui que amb el títol de NOU PANORAMA POLÍTIC ESPANYOL , va tenir lloc a Rialp a càrrec de l’Oriol Pujol.

Un polític català, nacionalista, que com els Catalans d’abans, encara entona amb joia i orgull el fet de ser-ho, vaig estar encantada de veure’l defensar Catalunya de cor, però encara em va agradar més el fet que el seu cor anés fent equip amb un ric bagatge, un profund coneixement i una excel·lent preparació.

Us he de dir que vaig sortir profundament entusiasmada, perquè a més d’il·lustrar el panorama polític actual, tot repassant el perquè de cada esdeveniment d’una forma clara i entenedora, vaig assistir a un veritable cant a la pàtria Catalana.

Va quedar clar, que lluny dels titulars i les polítiques d’esquerres i dretes, el que veritablement existeix és un profund i creixent nacionalisme espanyol, fins aquí tot bé, si no fos que en aquest projecte nacionalista, la nostra raó de ser, CATALUNYA, suposa un destorb. Aleshores, més que mai em de fer respectar allò que hem estat i allò que som.

Voldria tenir les meves pròpies paraules per a explicar-vos aquest reconeixement a Catalunya però us vull transcriure les paraules que un dels nostres correus universals, en Pau Casals va dir en el seu discurs a les Nacions Unides ja en el 1971, en motiu de la inauguració de l’himne de les Nacions Unides.

I AM A CATALAN!

-Jo soc un català.
-Actualment Catalunya és una provincia d’Espanya.
-Però que va ser Catalunya?
-Catalunya va ser la nació més gran del món.
-Us diré perquè.
-Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra.
-Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides.
-Totes les autoritats de Catalunya, en el s.XI es van trobar a una ciutat francesa, que aleshores era Catalana, per parlar de PAU. Al segle XI.
-Pau en el mon i en contra de les guerres
-La inhumanitat de les guerres.
AIXÒ ERA CATALUNYA!
http://es.youtube.com/watch?v=gcbc-EA6O5s&mode=related&search

Nosaltres des del Pirineu volem que Catalunya torni a ser respectada, perquè s’ho mereix i la història no pot quedar muda, com tampoc podem quedar muts tots aquells catalans i catalanes que estimem Catalunya.

Per tant Catalans i Catalanes us encoratjo a no oblidar qui varem ser, qui som i sobretot qui volem continuar sent. Només depèn de tots i cadascú de nosaltres. NO PASARAN.

JA TENIM GOVERN.

Finalment tenim constituït el nou Govern d'Espanya, en segona volta. El senyor Zapatero no s'ha volgut lligar a ningú ni deure res a ningú, em sembla bé, però ja podrà funcionar el govern amb pactes puntuals? Suposo que ...., això espero per tal que tot vagi bé.

El nou govern compta malauradament per Catalunya amb la mateixa ministra de foment, Magdalena Álvarez. Ai deu meu, ens tocarà patir! Però la nota d'or i amb un Viva Espanya i un Viva el Rey, va ser la gran estimada Carmen Chacón. Bé, no tinc paraules per expressar el que vaig sentir personalment. Em sembla molt bé que les dones vagin ocupant carteres importants com pot ser la de foment o la de defensa, però segons quins llocs fan mal ...

Em sembla que, tristament, els dos ministres catalans seran molt centralistes, i Catalunya quedarà en segon terme, que es sense dubte la línia de govern del partit socialista, i el que molts catalans van voler en aquestes últimes eleccions. Crec que Catalunya fins fa poc havia estat un país fort i molt respectat per la resta dels països europeus. Poc a poc va caient en la riota de tots, com el tema de l'aigua, infraestructures o el desplegament de l'estatut. No tenim una Generalitat forta, sinó dependent d'un govern central.

Com be, saben les companyes del bloc, aquell cistell de cireres que reclamàvem, crec que si algú no posa fre es començaran a podrir.

COM TENIM LA SITUACIÓ DE LA SEQUERA?

Aquests dies, com molts sabeu, llegiu, veieu als mitjans de comunicació, el nostre secretari general Artur Mas, s’està reunint amb el President Montilla per poder solucionar el tema de l’aigua, buscant les millors solucions a curt termini, tot i que CiU aposta per solucions a llarg termini per acabar d’una vegada per totes amb la sequera que estem patint en aquests moments a Catalunya. Tot i així no s’acaba de traure l’aigua clara.

Una vegada més, CiU diu No al transvasament del Segre, ja que no és una solució traure la meitat d’aigua de la capçalera d’un riu, d’allà on neix el riu Segre, això és una bestiesa!! Però a més a més no ho diu només CiU, sinó que ho diuen molts experts, ho diu el territori, alguns dirigents del govern de Catalunya i fins i tot el govern espanyol diu que no és la solució adient.

Quines són les Solucions a curt termini que proposa CiU:

Aqüifers- Sí, sempre i quant no sigui de Reus i Tarragona , ja que aquests tindrien un procés de dessalinització molt dur.

Vaixells- Encara que no sigui del tot acceptable, CiU donaria suport al projecte.

Fígols- Endavant amb les mines de carbó, sempre hi quant no sigui un perjudici pel territori i sigui factible.

Interconnexió de xarxes- sempre l’hem defensat però amb un consens del territori.

Tot menys els transvasament del SEGRE.

Tot i així CiU continua pensant que ja que s’ha de fer un pas endavant per evitar la sequera de Catalunya, hem de pensar amb el futur, hem de mirar més enllà i trobar solucions de llarg termini:

Roine- és el que porta defensant fa molts anys CiU, s’ha de treure l’aigua d’allà on n'hi ha, el projecte de trare aigua del Roine és factible i bo.

Dessalinització- cap problema, CiU hi està a favor, però no és una solució sempre, ja que té un cost de funcionament energètic elevat i tampoc ens podem permetre aquest desgast d’energia ja que a Catalunya l’energia també és un bé escàs. Seria possible sense abandonar el plantejament a llarg termini.

Artur Mas demana a José Montilla concretar un acord en el marc de la propera cimera prevista durant els propers dies, que permeti després, anar a Madrid “com a catalans" i conjuntament defensar el pacte contra la sequera que es pugui assolir

Tot amb un acord de condicions:

1. El govern tingui una sola veu.

2. Solucions positives i d’interès per a tothom.

3.Consens amb el territori

4. Vocació per tancar el tema definitivament i pugui ser positiu per Catalunya.

Esperem que finalment s'acabin fent les coses bé, pensant amb la gent, el territori i amb el País.

ADÉU !

AL QUIQUE I AL JUST, DOS BONS ANEUENCS AMANTS DE LA MUNTANYA
AVUI NOIS, EL TÉSSOL S’ALÇA, ALTIU I DISCRET DE LLUNY VIGILA ESTERRI DE DOL.
LA MUNTANYA ESTIMADA, GELOSA COM ESTAVA DE LA VOSTRA LLIBERTAT VA VOLER ENGOLIR-VOS PER FER-VOS SEUS.
AVUI LA MUNTANYA TRAIDORA PLORA AMB NOSALTRES PERQUE S’ADONA QUE MAI MÉS NO SOLCAREU ELS SEUS LLOMS. ENS HA VIST REPTANT-LA AMB LA MIRADA, DEIXANT-LI CLAR QUE CAP ESLLAVISADA PER GRAN QUE SIGUI NO POT ESBORRAR EL VOSTRE CAMÍ AMB NOSALTRES.
PLORA MUNTANYA MALEÏDA, PLORA!!! QUE HAS PERDUT DOS BONS AMANTS PER VOLER-LOS NOMÉS TEUS.

JUST I QUIQUE HEU MARXAT FENT ALLÒ QUE ESTIMÀVEU, US RECORDARE SEMPRE LLIURES TREPITJANT EL TERRITORI.

ADÉU!

MAYTE RIVERO I SEGALÀS
ESTERRI D’ÀNEU 5 D’ABRIL DE 2008

TRANSPARENT COM L'AIGUA

Ens sentim vexats quan alguns s’omplen la boca amb la paraula SOLIDARITAT i la utilitzen per a reclamar les suposades obligacions d’uns cap a uns altres, però s’obliden de la relació de reciprocitat i fraternitat, de mutu suport de diàleg i enteniment, de participació i voluntat.

Un és solidari si així o decideix, però quan en favor de la solidaritat s’imposa, sense informació, sense diàleg, sense poder expressar el dret a decidir quan un vol i pot esser solidari, aleshores és quan un esdevé un pur i dur vassall.

Senyors, fa temps, que no ens considerem vassalls de ningú, malgrat tot encara sembla que existeixen formes de dependència o vassallatges polítics que fan que ens costi entendre que d’una noticia de diari a l’altra només hagin passat hores o dies. Que se n’ha fet d’allò que al pirineu en diem gent “colada”, gent humil, treballadora, més o menys preparada, però se’ns dubte gent que defensa amb el cor i el cap allò en el que creu i pel que tira endavant. Gent que s’equivoca i és capaç d’explicar el seu error, gent que rectifica però malgrat això no perd coherència, gent amb memòria, consciència i per damunt de tot DIGNITAT.

És definitivament pitjor aquell que amaga que aquell que no agrada, aquell que menteix que aquell que erra, aquell que no es creu el que diu que aquell que no diu tot el que creu...aquell que vol convèncer i no està convençut.
Això és se’ns dubte el que passa ara amb l’aigua, si us plau, no poden jugar a fer TATU!, amb un bé tant preuat, no es pot vestir un sant i desvestir-ne un altre, Senyor Baltasar tots els sants han de ser de la seva devoció, malgrat el seu declarat agnosticisme.
Senyor LLena i Senyor Ausàs, pirineu a sis mans ens felicitàvem de tenir dos Consellers pirinencs, permeteu que us demanem que quan esteu convençuts mireu de convèncer el Territori de la necessitat, pel bé del territori, s’entén, d’haver canviat el discurs uns 180ºc, aquests revolts no els entenem aquí al Pirineu i com bé sabeu de revolts i revolts en som els leaders.

Sr. Montilla on és?. Que hi és?. Ara a qui hem de donar la culpa a CIU, ja se’ns comença a exhaurir aquesta via.... a Madrid.... i ara!!!. No és clar no hi havia caigut ara la culpa la tenim els Lleidatans que som insolidaris.
Sr. Montilla al Comte Hug Roger III de Pallars, li van robar el comptat mentre, fent honor al seu vassallatge defensava els interessos de Catalunya.
Ara, Sr. Montilla, ja no estem sotmesos a cap vassallatge, només rendeixen servitud aquells que no són capaços d’exercir el coratge personal, per tant vull recordar-li que ara ja estem preparats per vetllar pel bé de Catalunya, sense deixar-nos prendre allò que pensem que no toca.

L’aigua al pirineu flueix transparent i lliure com transparents i lliures podem ser motls pirinencs que encara creiem en mítics personatges que existiren únicament per a defensar les seves idees, sense esperar cap altra cosa que la satisfacció personal de fer allò que es pensava millor per a tots i el territori.

Volem com els primers que ni a Barcelona ni enlloc tinguin problemes d'aigua i ajudarem com sempre ho hem fet, però si podem i perque volem.

UN DIUMENGE RODÓ!

Avui tinc ganes de fer un post més informal, sempre parlem de propostes de com hem de treballar pel Pirineu i quines són les problemàtiques i millores que necessitem , però és important parlar de les persones amb qui treballes aquests temes, el grup de gent que fan que aprenguis, comentis i pugis trobar solucions o puguis discutir les millores que necessiten les nostres valls.

I el post d’avui va per aquí, us explicaré una mica com va ser un diumenge de lleure però alhora de bon ambient , de treball i de nous coneixements.

Aquest diumenge, va ser intens , ben aprofitat , acompanyat de bons amics, bons àpats, activitat, coneguts i encara que el dia no fos esplèndid , només la companyia feia que fos un diumenge rodó!

De bon matí, tot i amb el canvi d’hora vam ser força matiners.

Amb l'Albert i la Sara vam fer cap Alinyà per a participar en la convocatòria de Catalunya Radio i la Fundació Territori i Paissatge de Caixa Catalunya per a la plantada simultània de 35.00 arbres. Desprès d’un bon esmorzar , varem agafar forces per plantar els nostres pins, uns pins que esperem que pugui créixer, o si més no , estem tranquils de deixar-los en aquells paratges, ja que és un lloc fantàstic amb unes vistes per quedar captivat una bona estona. Des de l’hermita de Santa Pelaia pots observar una part important de la natura i el territori que podem lluir de la nostra comarca de l’Alt Urgell. Quines vistes!

Va arribar el moment d’anar tirant a Esterri d'Àneu, Pirineu a sis mans, celebràvem un dinar a casa de la Mayte Rivero,érem una colla, les 6 mans acompanyades de la resta de mans que ens varen ajudar durant la campanya, la Sara , l’Albert , el Josep Mª i les parelles que van estar al nostre costat en tots moments i que també és van deixar la pell per allò que estimem , el Pirineu. La veritat és que som un equip que em fet molta pinya i això fa que és pugui treballar més agust, amb ganes i surti una feina ben feta . I bé , que millor que celebrar-ho de la millor manera , la que la gent del Pirineu ens agrada tant... un bon tiberi!!
Això no s’acabarà aquí, continuarem la ruta per la resta de les comarques del Pirineu, ja que quant et quedes amb un bon gust de boca, vols tornar-ho a repetir i així ho farem! Tot plegat apart de poder gaudir d’un bon dinar i de la companyia, també és bo per conèixer d’aprop les diferents comarques que ens envolten .

Pirineu a sis mans, a acabat la campanya i les eleccions generals, però esteu segurs que aquí no acaba el nostre camí , continuem tenint coses a fer per les nostres comarques i ja que varem agafar el compromís de treballar per el que estimem , no és només una feina d’unes eleccions, sinó que és una feina del dia a dia.

Així que continuarem fent equip , fent territori , fent país!

Fins aviat!

ENS MANIFESTEM PER L'AIGUA

Donades que les poques pluges i l'última nevada potser no arreglaran gaire la situació de sequera, Pirineu a sis mans, vist el manifest presentat pels presidents comarcals de Convergència i Unió de totes les comarques de la conca del riu Segre i dels seus afluents, i que us adjuntem, també hi volem donar suport. Pensem que si bé l’aigua és de tots, s’ha de respectar el traçat propi dels nostres rius. A veure si per fer un transvasament ens quedarem TOTS sense aigua?

Des de Pirineuasismans volem que la Generalitat doni la cara explicant la veritat i que es defensin els DRETS de tots els ciutadans i no, només els d’una part del país.

MANIFEST

Els presidents comarcals de Convergència i Unió de totes les comarques de la conca del riu Segre i dels seus afluents, avui dia mundial de l'aigua, promovem aquest manifest mitjançant el qual pretenem aglutinar tot el territori davant les recents afirmacions realitzades pel govern de la Generalitat de Catalunya que confirmen actuacions de trasvassament d'aigües del riu Segre cap a la conca del Llobregat.

Per això, manifestem:

1. Tal i com defineix l'Assemblea General de les nacions unides considerem l'aigua un bé d'interès general i un recurs a protegir. L'aigua no és propietat de ningú i tothom hi ha de tenir dret.

2. Tenint en compte aquesta premisa, les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, i les Terres de Ponent ens sentim solidaris amb la resta de territori de Catalunya. Ara bé, no pagarem la falta de previsió del Govern, que provoca ara la necessitat de plantejar solucions d'emergència que evidencien un alt grau d'improvització, ignorant les conseqüències negatives a tot el curs del riu Segre.

3. No permetrem cap tipus de trasvassament a la capçalera d'un riu, sabent que aquest fet maximitza el seu impacte negatiu, donat que se'n veuen afectats tots els usuaris riu avall. La detracció d'aigua a la capçalera del riu Segre per conduir-la a la conca del Llobregat impedirà qualsevol regulació del capdal utilitzable en tots els aprofitaments existents de tot el curs del riu Segre.

4. La situació actual de la conca del Riu Segre és també molt diferent de la que era fa uns anys. Les reserves hidríques són molt menors i no existeixen ni sobrants ni excedents d'aigua. Un transvassament suposarà un greuge des d'un punt de vista ecològic, agrícola, turístic, econòmic i sobretot social.

5. Manifestem la nostra preocupació per les formes utilitzades pel Govern del nostre país, en aquest assumpte, primer ocultant i negant aquesta informació i després, realitzant actuacions en terrenys privats del municipi de Prats i Samsor (Cerdanya) sense el permís dels propietaris ni el coneixement de l'Ajuntament.

6. Considerem del tot inexcusable que el posicionament públic del Govern i dels partits que li donen suport, sigui totalment contrari als trasvassaments, però en canvi n'estiguin gestant un a esquenes del territori i amb total opacitat. Denunciem l'engany polític que suposa aquest fet.

7. Des de la nostra responsabilitat com a força política amb una forta implantació territorial a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran i les Terres de Ponent, ens comprometem a treballar per bastir el màxim nombre de complicitats amb la resta de forces polítiques i socials del territori per fer front a aquesta injusta situació de greuje cap als ciutadans de les nostres comarques.



Conca del Segre, a 20 de març de 2008