Ens sentim vexats quan alguns s’omplen la boca amb la paraula SOLIDARITAT i la utilitzen per a reclamar les suposades obligacions d’uns cap a uns altres, però s’obliden de la relació de reciprocitat i fraternitat, de mutu suport de diàleg i enteniment, de participació i voluntat.
Un és solidari si així o decideix, però quan en favor de la solidaritat s’imposa, sense informació, sense diàleg, sense poder expressar el dret a decidir quan un vol i pot esser solidari, aleshores és quan un esdevé un pur i dur vassall.
Senyors, fa temps, que no ens considerem vassalls de ningú, malgrat tot encara sembla que existeixen formes de dependència o vassallatges polítics que fan que ens costi entendre que d’una noticia de diari a l’altra només hagin passat hores o dies. Que se n’ha fet d’allò que al pirineu en diem gent “colada”, gent humil, treballadora, més o menys preparada, però se’ns dubte gent que defensa amb el cor i el cap allò en el que creu i pel que tira endavant. Gent que s’equivoca i és capaç d’explicar el seu error, gent que rectifica però malgrat això no perd coherència, gent amb memòria, consciència i per damunt de tot DIGNITAT.
És definitivament pitjor aquell que amaga que aquell que no agrada, aquell que menteix que aquell que erra, aquell que no es creu el que diu que aquell que no diu tot el que creu...aquell que vol convèncer i no està convençut.
Això és se’ns dubte el que passa ara amb l’aigua, si us plau, no poden jugar a fer TATU!, amb un bé tant preuat, no es pot vestir un sant i desvestir-ne un altre, Senyor Baltasar tots els sants han de ser de la seva devoció, malgrat el seu declarat agnosticisme.
Senyor LLena i Senyor Ausàs, pirineu a sis mans ens felicitàvem de tenir dos Consellers pirinencs, permeteu que us demanem que quan esteu convençuts mireu de convèncer el Territori de la necessitat, pel bé del territori, s’entén, d’haver canviat el discurs uns 180ºc, aquests revolts no els entenem aquí al Pirineu i com bé sabeu de revolts i revolts en som els leaders.
Sr. Montilla on és?. Que hi és?. Ara a qui hem de donar la culpa a CIU, ja se’ns comença a exhaurir aquesta via.... a Madrid.... i ara!!!. No és clar no hi havia caigut ara la culpa la tenim els Lleidatans que som insolidaris.
Sr. Montilla al Comte Hug Roger III de Pallars, li van robar el comptat mentre, fent honor al seu vassallatge defensava els interessos de Catalunya.
Ara, Sr. Montilla, ja no estem sotmesos a cap vassallatge, només rendeixen servitud aquells que no són capaços d’exercir el coratge personal, per tant vull recordar-li que ara ja estem preparats per vetllar pel bé de Catalunya, sense deixar-nos prendre allò que pensem que no toca.
L’aigua al pirineu flueix transparent i lliure com transparents i lliures podem ser motls pirinencs que encara creiem en mítics personatges que existiren únicament per a defensar les seves idees, sense esperar cap altra cosa que la satisfacció personal de fer allò que es pensava millor per a tots i el territori.
Un és solidari si així o decideix, però quan en favor de la solidaritat s’imposa, sense informació, sense diàleg, sense poder expressar el dret a decidir quan un vol i pot esser solidari, aleshores és quan un esdevé un pur i dur vassall.
Senyors, fa temps, que no ens considerem vassalls de ningú, malgrat tot encara sembla que existeixen formes de dependència o vassallatges polítics que fan que ens costi entendre que d’una noticia de diari a l’altra només hagin passat hores o dies. Que se n’ha fet d’allò que al pirineu en diem gent “colada”, gent humil, treballadora, més o menys preparada, però se’ns dubte gent que defensa amb el cor i el cap allò en el que creu i pel que tira endavant. Gent que s’equivoca i és capaç d’explicar el seu error, gent que rectifica però malgrat això no perd coherència, gent amb memòria, consciència i per damunt de tot DIGNITAT.
És definitivament pitjor aquell que amaga que aquell que no agrada, aquell que menteix que aquell que erra, aquell que no es creu el que diu que aquell que no diu tot el que creu...aquell que vol convèncer i no està convençut.
Això és se’ns dubte el que passa ara amb l’aigua, si us plau, no poden jugar a fer TATU!, amb un bé tant preuat, no es pot vestir un sant i desvestir-ne un altre, Senyor Baltasar tots els sants han de ser de la seva devoció, malgrat el seu declarat agnosticisme.
Senyor LLena i Senyor Ausàs, pirineu a sis mans ens felicitàvem de tenir dos Consellers pirinencs, permeteu que us demanem que quan esteu convençuts mireu de convèncer el Territori de la necessitat, pel bé del territori, s’entén, d’haver canviat el discurs uns 180ºc, aquests revolts no els entenem aquí al Pirineu i com bé sabeu de revolts i revolts en som els leaders.
Sr. Montilla on és?. Que hi és?. Ara a qui hem de donar la culpa a CIU, ja se’ns comença a exhaurir aquesta via.... a Madrid.... i ara!!!. No és clar no hi havia caigut ara la culpa la tenim els Lleidatans que som insolidaris.
Sr. Montilla al Comte Hug Roger III de Pallars, li van robar el comptat mentre, fent honor al seu vassallatge defensava els interessos de Catalunya.
Ara, Sr. Montilla, ja no estem sotmesos a cap vassallatge, només rendeixen servitud aquells que no són capaços d’exercir el coratge personal, per tant vull recordar-li que ara ja estem preparats per vetllar pel bé de Catalunya, sense deixar-nos prendre allò que pensem que no toca.
L’aigua al pirineu flueix transparent i lliure com transparents i lliures podem ser motls pirinencs que encara creiem en mítics personatges que existiren únicament per a defensar les seves idees, sense esperar cap altra cosa que la satisfacció personal de fer allò que es pensava millor per a tots i el territori.
Volem com els primers que ni a Barcelona ni enlloc tinguin problemes d'aigua i ajudarem com sempre ho hem fet, però si podem i perque volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada