El proppassat dissabte dins el marc de les trobades del Pallars Sobirà, vaig poder assistir al sopar col·loqui que amb el títol de NOU PANORAMA POLÍTIC ESPANYOL , va tenir lloc a Rialp a càrrec de l’Oriol Pujol.
Un polític català, nacionalista, que com els Catalans d’abans, encara entona amb joia i orgull el fet de ser-ho, vaig estar encantada de veure’l defensar Catalunya de cor, però encara em va agradar més el fet que el seu cor anés fent equip amb un ric bagatge, un profund coneixement i una excel·lent preparació.
Us he de dir que vaig sortir profundament entusiasmada, perquè a més d’il·lustrar el panorama polític actual, tot repassant el perquè de cada esdeveniment d’una forma clara i entenedora, vaig assistir a un veritable cant a la pàtria Catalana.
Va quedar clar, que lluny dels titulars i les polítiques d’esquerres i dretes, el que veritablement existeix és un profund i creixent nacionalisme espanyol, fins aquí tot bé, si no fos que en aquest projecte nacionalista, la nostra raó de ser, CATALUNYA, suposa un destorb. Aleshores, més que mai em de fer respectar allò que hem estat i allò que som.
Voldria tenir les meves pròpies paraules per a explicar-vos aquest reconeixement a Catalunya però us vull transcriure les paraules que un dels nostres correus universals, en Pau Casals va dir en el seu discurs a les Nacions Unides ja en el 1971, en motiu de la inauguració de l’himne de les Nacions Unides.
I AM A CATALAN!
-Jo soc un català.
-Actualment Catalunya és una provincia d’Espanya.
-Però que va ser Catalunya?
-Catalunya va ser la nació més gran del món.
-Us diré perquè.
-Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra.
-Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides.
-Totes les autoritats de Catalunya, en el s.XI es van trobar a una ciutat francesa, que aleshores era Catalana, per parlar de PAU. Al segle XI.
-Pau en el mon i en contra de les guerres
-La inhumanitat de les guerres.
AIXÒ ERA CATALUNYA!
http://es.youtube.com/watch?v=gcbc-EA6O5s&mode=related&search
Nosaltres des del Pirineu volem que Catalunya torni a ser respectada, perquè s’ho mereix i la història no pot quedar muda, com tampoc podem quedar muts tots aquells catalans i catalanes que estimem Catalunya.
Per tant Catalans i Catalanes us encoratjo a no oblidar qui varem ser, qui som i sobretot qui volem continuar sent. Només depèn de tots i cadascú de nosaltres. NO PASARAN.
1 comentari:
Bon dia. La veritat que he trobat aquest blog per casualitat i ves per on aqui estic deixant un comentari. I tot es per que m'ha sorprès trobar-m'hi a una coneguda!! La Meritxell Planes! Ostres Meritxell quant de temps!! Sóc en Joaquim González, un nano que va deixar de Catalunya (Terrassa) per Saragossa. Bé, nomès comentar que m'ha fet il·lusió trobar-me aquest blog, de veritat. Moltíssima sort i que vagi tot molt bé. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada