LA RIQUESA DEL CATALÀ

Ja sé que fa molt temps que no hem escrit res, però fa temps vaig rebre un correu amb el següent text, el qual vull compartir amb vosaltres.


Estudi gramatical sobre l’ expressió “collons”.

Veieu que ric és el vocabulari català.

COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!);
i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons! ),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por ( acollonit),
"DES" significa riure ( descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

"DE" significa quantitat ( feia un fred de collons)
o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor ( és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:

la MIDA (els té ben grossos ),
la POSICIÓ (els té ben posats).

Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja! ).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants,

ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:

Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos:

SOU COLLONUTS!.

QUÈ CAL FER?......CAL CANVIAR EL PASTOR!!

Ara fa ja gairebé un anyque no escric res en aquest blog, la veritat és que les idees s'amunteguen cada dia en el meu cap però no trobo la manera de vehicular el sentiment que produeixen en mi.

No m'he rendit, això mai, però he hagut de prendre el meu temps per mirar-me les coses amb molta calma i de no massa a prop, per no caure en la desesperació o el desànim en el que està inmers el nostre país.

Que passa? En aquest país ja no s'opina i es decideix en funció del fets, sinó en funció del debat que aquests puguin produïr. No es dirigeix cap a un objectiu, es dirigeix cap a enlloc en funció dels objectius que toquin cada dia. En definitiva interesen més els resultats que tot allò que es pugui perdre pel camí, encara que això que es perdi sigui l'essència mateixa del nostre país.

Què volem?. Volem viure bé, en això estem d'acord!, volem feina, educació, sanitat.....i tot això o volem a partir del que ja haviem aconseguin en endavant, no volem tirar enrera. El preu per arribar on estem a sentir-nos catalans, sense reserves ni complexos, ja el van pagar amb escreix les generacions que ens van precedir.

A canvi de què?. Anem definitivament enrera, ens estan espanyolitzant a canvi de res. Si tenim el mateix que tenen els venuts, com és que a nosaltres ningú no ens paga?

Què tenim?. Polítics mediòcres, sectaris, carregats de complexos d'inferioritat i en el millor dels casos resentits, que en lloc d'elevar l'ànim i el nivell general, encara ens fan sentir més desorientats i avergonyits. La gent cada dia passa un autotest per saber si pertany a allò que volen continuar anomenant dretes i esquerres (cal triar) i s'oblida d'exercir allò que no li cal triar: Catalunya.

Què és Catalunya?. Una bona zona de pastura amb un bon bestiar i un mal pastor, un pastor que només compta amb el ramat més gran i el que té més a la vora.

Com acaba la història?. El ramat escampat sense vigilar, el pastor fent la becaina i el llop disfrutant d'allò més cruspint-se el bestiar!

SI NO CANVIEM EL PASTOR ENS FOTREM DE FAM!!!

Ara marxo a pencar! que cada dia em costa més arribar a final de mes!!!!

ARA FA GAIREBÉ UN ANY

TREN CHU, CHU!!!!!!!

Que passa amb el tren de la Pobla?

Resulta que tenim un tren Pobla de Segur -lleida. (“velocidad crucero”)
No té enllaç amb l’AVE .Quan arriba a Pobla tampoc hi ha enllaç per anar més amunt.
En la darrera edició de la Fira internacional de turisme de Madrid FITUR, des de la Diputació es declarava que la finalitat d’aquest tren era purament de “tren turístic”.


Ara fa un dies, i coincidint amb la visita de l’Artur Mas a la Comarca, el President de la Diputació de Lleida va fer una reunió amb alcaldes de la comarca i d’aquesta reunió surt el titular que hi ha la voluntat de fer arribar el tren de la pobla a la Seu d’Urgell i Andorra.

Com lliguen tot això, m’agradaria que algú exposés el projecte i la operativa d’aquest tren, amb inversions i aportacions al territori.

Gent del Pirineu, realment penseu que el tren pobla Andorra es prioritari, que passa amb l’eix pirinenc!!!!

Que algú es preocupi de saber que en pensem la gent del territori. El Pirineu es gran i no entén més colors que els de la Natura.

Apa bon viatge, agafeu secallona i formatge de tupí....que en teniu per una bona estona!!!

BON FEELING!!!

El proppassat dijous 12 de febrer, el Pallars Sobirà va rebre la visita de l’Artur Mas que va recorre diferents punts de la comarca malgrat les grans nevades i les dificultats i/o incomoditats que aquestes ens van comportar durant un parell o tres de dies.

L’Artur Mas, va donar la cara en el territori, i ho va fer d’una manera propera, no pas fent discursos d’eterna campanya, als que altres ens tenen desgraciadament acostumats, va escoltar i parlar amb la gent, va parlar de propostes i feina, va transmetre’ns que viu en el mateix món i en el mateix moment que tots nosaltres: li preocupa la crisi, la econòmica però també la social i la d’idees.
En el decurs de la visita va tenir ocasió de canviar impressions amb diferents sectors de la comarca molt afectats per la crisi, com el de la construcció i el turisme als que va transmetre que calia dur a terme tota una sèrie d’actuacions decidides i valentes que es troben a faltar en l’actual gestió de la crisi que el govern està duent a terme.
Respecte de la trobada amb el sector ramader, l’Artur Mas va concloure que l’actual govern del tripartit lluny d’ajudar el sector li posa traves i fa que el sector es senti cada cop més lluny de l’administració.
La visita del dijous va acabar amb una trobada dels militants i simpatitzants de CIU a la comarca, la sala era plena, l’ambient relaxat i distès i sorprenentment hi havia moltes cares noves i molta gent jove.

Tinc la impressió que hi ha moltes coses del món de la política que costen d’explicar a la gent del carrer, no tot es tan fàcil com allò que és legal o no, però a la fi les coses son com son, per molt que es vulguin vestir d’altra cosa, i afortunadament tots estem preparats per “destriar el grà de la palla” i saber allò que més ens convé per tirar endavant.

El divendres l’Artur continuava el seu viatge cap a terres d’Aran, tenia previst de creuar pel port de la Bonaigua, que era tancat, com sembla habitual aquest hivern (Aquest darrer cap de setmana que tothom coincideix amb qualificar del millor de la temporada d’esquí, no només hem tingut el port tancat, el dissabte no es podia ni tan sols accedir a la peülla, això fa molt de mal a la Vall d’Àneu on bona part de l’activitat econòmica en depèn.).

Us deia que l’Artur anava cap a l’Aran, però malgrat els horaris atapeïts, el tancament del port (ja sabeu! Va ves i dona la volta!!!) i les inclemències del temps, va tenir la deferència de continuar fent ruta i arribar fins a Esterri d’Àneu. Varem recorre els carrer gelats del casc antic i varem visitar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i va parlar amb la gent del territori. Un autèntic plaer!!!. Gràcies senyor Mas des del territori l’encoratgem a continuar treballant per nosaltres i esperem que en breu puguem tenir-lo de President.

Visca el pirineu!

NO IMPORTA QUI PENSI....PERÒ QUE PENSI ALGÚ!!!!!!

El grup de CIU del Consell comarcal del pallars sobirà està integrat per consellers que tot just comencem el nostre camí en la política. Molts de nosaltres, per vocació de servei públic, altres per fervorós convenciment i tots pel Pallars Sobirà, això no és pas altruista, sabem que si la nostra comarca millora, millorem tots, en qualitat de vida i en l’esdevenidor que podem oferir a les noves generacions de pallaresos i pallareses.

En aquests moments més que parlar de millorar hem de parlar d’anar bé.

No anem bé!, això no és critica política això és la constatació d’un fet, un fet que patim vivim i coneixem gairebé tots els pallaresos.

L’escenari mundial és incert, Espanya “no va bien” i de Catalunya que voleu que us en digui?, analitzeu vosaltres mateixos, no vull caure en la fàcil i d’altra banda temptadora pràctica de posar nom al que passa, dono per fet que els catalans i catalanes estem preparats per discernir el que ens agrada o no. Només volem viure i treballar tranquils, avui això gairebé es un luxe.

Particularment, us puc parlar d’allò que conec, tinc la bona costum de no opinar d’oïda, ni analitzar els continguts en funció de qui signa, parlo de la gent, dels problemes reals, d’aquelles dificultats que tenim dia a dia per tirar endavant, parlo de feina i de responsabilitat, parlo de problemes i solucions, parlo de xiulets i aplaudiments, parlo de la capacitat de buscar el interès general per sobre del personal, en definitiva parlo de ser valents.

Com podem fer-ho el grup de CIU que no formem part de l’equip de govern?, només se’ns acut una manera, fer sentir la veu de les nostres propostes i elevar-les al conjunt del Consell Comarcal per entre tots mirar d’enriquir-les i tirar-les endavant.
Això senyors i senyores és el que fem, lluny de fer estelles de l’arbre tombat, volem que s’aixequi vigorós i ens doni l’aixopluc que ens prometia. No es un joc, ens hi va el futur.

Com pot l’equip de govern aprofitar les nostres ganes de treballar per la comarca i d’ajudar en la bona consecució de projectes? A banda de desenvolupar el programa de govern fruit del pacte, que nosaltres encara no coneixem.... se m’acut que estaria bé que escoltessin i ...perquè no, que discrepessin, seria fantàstic que argumentessin i fins i tot acceptessin les bones propostes i, en cas contrari, que presentessin contrapropostes......

Lluny d’això, el nostre President ens acusa de tenir idees, no parla pas del seu contingut, només de la seva procedència. Te por que algú s’assabenti que no han estat idees seves, però perquè pateix senyor President?, de ben segur vosté en deu de tenir moltes més ,és el cap de govern de la nostra comarca i disposa de tota la informació i recursos per inspirar-se!!!.
No ens critiqui per tenir idees, això no ha de fer-ho, expliqui’ns les seves, ja sap que ens té a la seva disposició. Te la paella pel mànec!!! Però vigili senyor president no fos que se’ns cremi el dinar! No estan les coses per jugar amb el menjar.

No volem fotos, ni aclamacions populars ni tan sols copets a l’esquena, en tenim prou amb saber que fem feina per la comarca. Finalment un prec senyor Mitjana:

UTILITZI EL PASSAT COM A TRAMPOLÍ I NO COM A SOFÀ!!!!.

L’autocrítica no és pas un signe de debilitat sinó una demostració d’intel·ligència!.

Mayte Rivero i Segalàs,
Portaveu de CIU al Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Esterri d’Àneu, febrer de 2009

EL NOSTRE DESITG PER A TOTS

QUE TINGUEU TOTS UNES BONES FESTES!

QUE PUGUEU ACOMPLIR ELS VOSTRES PROPÒSITS...

QUE LA VIDA US DONI UNES BONES CARTES.... I QUE LES JUGUEU....BÉ

QUE ENS ENVOLTIN AQUELLS A QUI ESTIMEM...

QUE PUGUEU MIRAR ENRERA SENSE OBLIDAR-VOS DE TIRAR ENDAVANT...

QUE CADASCÚ TROBI LA PAU A LA SEVA MANERA ....

RECORDEU VIVIU CADA MOMENT , CADA MOMENT ÉS ÚNIC I IRRECUPERABLE!!

A GAUDIR ..... QUE LA VIDA ES CURTA I MOLTS COPS DIFÍCIL PERÒ MERAVELLOSA.